El jueves llegue sin problemas a Barcelona, el bus salió a su hora y entré a Bcn like a Boss.

Me tomé una, dos, tres e infinitas cosas frescas con mi amiga. Y entre copa y copa, discutimos sobre la mani de ese día en Bcn. Intentamos sacar dinero en tres Caixes y en ninguna me entro la tarjeta, ese día se agotaron las existencias de silicona ...Ella más comprensiva, yo más molesta. Defendiamos el mismo fin, no tanto algunos de los medios utilitzados.

Al leer esto en el facebook de una persona, me acordé de la discusión que tuvimos el día antes. Al leerlo me hizó recapacitar, igual ella no estaba tan equivocada.

Violència és retallar la sanitat i l'educació fins a límits insostenibles. Violència és donar diners públics als bancs i que no ens els retornin. Violència és fer creure a la gent que són uns privilegiats perquè cobren 1000 euros al mes (això, si tenen sort i, efectivament, tenen feina i cobren 1000 euros al mes). Violència és que vulguin acabar amb drets fonamentals. Violència és que els nostres representants polítics malbaratin els nostres impostos. Violència és inocular la por a la discrepància. Violència és que el poder polític depengui, única i exclusivament, del poder econòmic. Violència és voler convertir els ciutadans en clients i les ciutats en grans superfícies. Violència és que els corruptes de tots els àmbits siguin al carrer i no a la presó. Violència és potenciar el nepotisme i enfotre's de la meritocràcia. Violència és corcar la democràcia fins a deixar-la, només, en l'etiqueta.