Sóc transparent, sóc jo, com ara que estic escrivint en la meva llengua, en la que vaig apendre les meves primeres frases, en la llengua amb la que parlo amb els meus pares, la meva germana, la meva àvia, les meves amigues, la meva gent, la llengua amb la que m'empipo i tinc somnis i pesadilles per la nit.

Avui m'he emocionat, he fet un repàs per la vida de la meva àvia a través de les fotografies i no he pogut evitar plorar. Tantes fotografies, tants records, tanta gent que va compartir la vida amb ella que ja no hi es.

La setmana que ve fa 90 anys i vull escriure unes paraules per la seva festa, però no m'inspiro.

Avui he pensat en com passen els anys, en tot el que vivim, en tot el que tenim avui i demà ja no hi és. Algunes coses canvien, altres no.

M'agradaria poder tornar a les classes de matemàtiques de COU, a les tardes de divendres entrenant a basquet amb les amigues al patí del cole, m'agradaria poder tornar al menjador del meu col.legi, m'agradaria tornar a alguna tarda de l'Albur, m'agradaria tornar al viatge que vaig fer amb la meva família a París. M'agradaria tornar un minut a tants records.

El temps passa tant ràpid.